No. L'escalada esportiva depèn més de la tècnica, l'equilibri i l'ús de les cames que de la força bruta de braços. La força es va guanyant progressivament a mesura que practiques i millores la teva gestualitat.

Per començar de forma segura, necessites: peus de gat, arnès, casc, dispositiu assegurador (tipus Grigri), una corda dinàmica i un set de cintes exprés.

A l'esportiva, les assegurances (parabolts) ja estan fixades permanentment a la paret. A la clàssica, l'escalador ha d'anar col·locant les seves pròpies assegurances recuperables (friends, tascons...) en fissures o forats a mesura que puja.

Com tot esport d'aventura, té riscos, però si es coneixen les maniobres de seguretat, es revisa el material i s'escala amb casc, el risc és molt controlat. La majoria dels incidents ocorren per errors humans evitables.

És el sistema de graduació (a Catalunya fem servir l'escala francesa). El número indica la dificultat tècnica i física: el 4 és per a iniciació, el 5 i 6 per a nivell intermedi, i a partir del 7 entrem en nivells avançats.

La por és natural. S'entrena mitjançant caigudes controlades en entorns segurs, confiant en el material i, sobretot, tenint un assegurador amb experiència que sàpiga dinamitzar la caiguda.

No hi ha límit! Hi ha nens que comencen als 4 o 5 anys de forma lúdica, i persones que descobreixen aquest esport passats els 60. Només cal adaptar la intensitat i el tipus de via.

Significa pujar una ruta completa des del terra fins a la reunió (el final) sense penjar-se de la corda ni caure, col·locant les cintas exprés a mesura que s'ascendeix.

Sí. Molts escaladors tenen respecte a les altures. L'escalada t'ajuda a gestionar aquesta sensació i, al estar sempre lligat a una corda segura, el cervell aprèn a racionalitzar la por progressivament.

Aprendre de forma autodidacta pot portar a adquirir vicis perillosos. Un guia et garanteix aprendre les maniobres de seguretat correctes des del primer dia, permetent-te gaudir de la roca sense riscos innecessaris.