Fer via llarga és una de les experiències més completes que existeixen dins del món de l'escalada. Però a diferència d'una jornada habitual d'esportiva, quan ens allunyem del terra augmenta també la necessitat de ser autònoms i portar el material adequat.

No existeix una única llista vàlida per a totes les vies. El material necessari per escalar una via equipada de tres llargs a la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià no serà el mateix que per afrontar una via d'autoprotecció a Mont-rebei o una gran clàssica a Montserrat. Tot i això, hi ha una sèrie d'elements que formen part de l'equip habitual de qualsevol cordada de via llarga.

Casc, arnès i peus de gat

Pot semblar obvi, però el casc és probablement l'element de seguretat més important de tot l'equip.

Una pedra petita, una caiguda de material o simplement una errada durant una maniobra poden tenir conseqüències greus en una paret. Actualment hi ha models molt còmodes i lleugers com el Petzl Meteor, el Black Diamond Vapor o el Salewa Piuma que pràcticament passen desapercebuts durant tota la jornada.

Pel que fa a l'arnès, és interessant buscar un model còmode i amb prou capacitat per organitzar material. Models com el Petzl Sitta, el Black Diamond Technician o l'Edelrid Ace ofereixen una bona combinació de comoditat i funcionalitat.

També val la pena fixar-se en la posició dels porta-materials. Quan aquests queden massa a la part superior del cinturó tendeixen a tombar-se cap enfora quan portem molt material, fent-lo més incòmode i difícil d'organitzar. En general, els porta-materials situats més avall acostumen a funcionar millor en activitats on carreguem força equip.

Respecte als peus de gat, en via llarga sovint és preferible prioritzar una mica la comoditat abans que el màxim rendiment. Passarem moltes hores amb ells posats i una talla excessivament ajustada pot acabar convertint-se en un problema.

Models com el Tenaya Iati són molt apreciats perquè combinen comoditat i rendiment. Altres opcions clàssiques són els La Sportiva Mythos, tota una referència en vies llargues, o els La Sportiva TC Pro, especialment populars en terreny d'aventura i fissures.

Les cordes: simple, doble o bessona?

Aquest és probablement un dels dubtes més habituals quan algú comença a fer via llarga.

La corda simple és la més coneguda i la que utilitza la majoria d'escaladors esportius. Pot ser una bona opció en vies equipades, relativament rectes i amb descens caminant.

L'avantatge principal és la simplicitat de gestió. L'inconvenient és que limita molt les possibilitats de ràpel i retirada.

Les cordes dobles són les més utilitzades en via llarga clàssica. Permeten reduir el fregament de la corda en itineraris sinuosos, ofereixen redundància en cas de dany d'una de les cordes i permeten realitzar ràpels més llargs.

A més, quan alternem les proteccions entre les dues cordes, les càrregues es reparteixen millor al llarg de la cadena d'assegurament. Per aquest motiu les cordes dobles són especialment apreciades en vies d'autoprotecció i terreny d'aventura.

Per tot plegat, són l'opció preferida en moltes vies de diversos llargs.

Tot i això, les cordes simples continuen tenint el seu lloc en moltes vies equipades. A més, actualment existeixen eines com el Beal Escaper, que poden ampliar considerablement les opcions de retirada i ràpel quan escalem amb una sola corda. Tot i ser un dispositiu molt interessant, requereix formació específica abans de fer-lo servir amb seguretat.

Les cordes bessones també tenen el seu espai, tot i que actualment les cordes dobles acostumen a ser una opció més versàtil per a la majoria d'escaladors.

També existeixen les cordes triples, homologades com a simple, doble i bessona al mateix temps. Són una opció interessant per a qui combina crestes, alpinisme i escalada de paret.

El dispositiu d'assegurament

El rei indiscutible de la via llarga continua sent la cistella amb funció guia.

Models com el Petzl Reverso, el Black Diamond ATC Guide o el DMM Pivot permeten assegurar el primer de cordada, assegurar un o dos segons en mode autoblocant des de la reunió, realitzar ràpels i executar moltes de les maniobres bàsiques d'autorescat.

És difícil trobar una eina més polivalent per al pes que ocupa.

Aquest dispositiu ha d'anar sempre acompanyat d'un mosquetó HMS de seguretat de bona mida.

El cap d'ancoratge

Actualment, una de les eines més pràctiques que es poden portar a l'arnès és el Petzl Connect Adjust.

La seva funció principal és permetre ajustar amb precisió la distància a la reunió, però el seu potencial va molt més enllà.

És útil en maniobres de progressió, passos puntuals per cordes fixes, diverses situacions d'autorescat i en general aporta molta comoditat durant tota la jornada.

Material de reunió

Un kit de reunió està format habitualment per:

• 1 mosquetó HMS gran de seguretat.
• 2 mosquetons de seguretat addicionals.
• 1 anella cosida de 120 cm.

Normalment cada membre de la cordada porta el seu propi kit. D'aquesta manera, mentre un escalador està assegurant des de la reunió superior, l'altre continua disposant del seu material per muntar la següent reunió.

Molts escaladors utilitzen anelles de Dyneema per la seva lleugeresa. Funcionen perfectament en moltes situacions i són una excel·lent opció per allargar assegurances, llaçar arbres o aprofitar ponts de roca.

Tot i això, quan hem de fer nusos per bloquejar reunions flotants o reforçar instal·lacions acostumen a perdre més resistència i els nusos solen quedar molt més difícils de desfer posteriorment.

Per aquest motiu, personalment prefereixo utilitzar anelles cosides de cordino per al kit de reunió.

Si es tracta de cordino convencional i es vol utilitzar també en simple, el més recomanable és treballar amb 7 mm de diàmetre.

Si es vol reduir pes i volum, una alternativa molt interessant són les anelles cosides d'aramida de 6 mm, com les Edelrid Aramid Sling, que mantenen una resistència molt elevada amb un diàmetre reduït.

Material complementari de l'arnès

A més del material específic de reunió, és molt recomanable portar entre quatre i cinc mosquetons de seguretat addicionals.

Durant una jornada de via llarga apareixen constantment situacions on cal reorganitzar material, reforçar reunions, gestionar maniobres o penjar equip, i aquests mosquetons extra acaben sent utilitzats amb molta freqüència.

També és molt útil portar un parell d'anelles de Dyneema de 120 cm plegades. Ocupen molt poc espai i resulten extremadament versàtils per llaçar arbres, aprofitar ponts de roca o allargar assegurances.

Les cintes exprés alpines

Les cintes exprés alpines són una de les eines més útils en via llarga.

Permeten allargar assegurances, reduir el fregament de la corda i adaptar-se molt millor a itineraris sinuosos que les cintes exprés esportives convencionals.

En moltes vies llargues resulten més importants que portar unes quantes cintes exprés addicionals.

Material d'autorescat

No es tracta de convertir-se en un especialista en rescat vertical, però sí de portar les eines mínimes que permeten solucionar problemes habituals.

Un kit senzill i molt versàtil podria incloure:

• 2 cordinos Machard.
• 1 mosquetó de seguretat addicional.
• 1 cordino de 5 metres i 7 mm.

Amb aquest material es poden realitzar la majoria de maniobres bàsiques d'autorescat que es treballen en cursos de via llarga.

Material d'abandonament

Tothom espera arribar al cim, però les condicions meteorològiques, una lesió o un error d'itinerari poden obligar-nos a retirar-nos.

Per aquest motiu és recomanable portar sempre:

• 1 malló homologat d'acer.
• Alguna baga o cordino vell per abandonar si fos necessari.

Motxilla, aigua i material complementari

Una bona motxilla de via llarga marca més diferència del que sembla.

Els models específics acostumen a ser estrets, compactes i fàcils de penjar a les reunions.

A més del material tècnic, és recomanable portar sempre:

• Aigua suficient.
• Frontal.
• Paravent o impermeable lleuger.
• Telèfon mòbil carregat.
• Petita farmaciola.
• Manta tèrmica.
• Ràdio de comunicació si la via és llarga o complexa.

El millor material continua sent la formació

Tenir el millor material del mercat no substitueix el coneixement.

La gestió de reunions, l'ús de cordes dobles, les maniobres de ràpel, la resolució d'incidències i les tècniques bàsiques d'autorescat requereixen pràctica i experiència.

Per això, abans d'afrontar itineraris compromesos, és molt recomanable formar-se amb professionals qualificats i adquirir autonomia de manera progressiva.